20 h. LLUM TREMENDA. Recital de poesía a oscuras.

Recital colectivo de poesía en torno a la luz y la oscuridad como refugio y barranco.

Con Elia Serrano, Iñaki C. Nazabal, Laia Claver y Salvador Giralt (Edicions Tremendes).​

Elia Serrano Calvo López de Uralde (Girona 2004) nació durante las fiestas de Semana Santa y lo primero que probó fue el tortell de nata. Ahora es atea y detesta la nata. Ha crecido entre una triangulación familiar poco común, ha hecho suyas dos habitaciones distintas y ha comprendido lo que es hacerse mayor al descubrir el precio de los aguacates.

Se ha dado de bruces contra el suelo varias veces y ha convivido con la oscuridad, diagnóstico: reincidente al choque. Cada poco tiempo tiene que cambiar de postura, sitio o actividad, si no se ahoga. Es adicta al dolor de las agujetas. Es falso lo que dicen, del deporte no se sale. Estudia interpretación y escribe poesía, o eso es lo que creo. 

Iñaki C. Nazabal (Bilbao, 1966) es una de las voces más respetadas de la poesía escénica catalana, referente en el circuito Slam Poetry y Spoken Word a nivel nacional, en el que, no es baladí, se le conoce como “el poeta de los silencios”. La hondura certera, aparentemente sencilla, de las letras de este poeta inimitable, la encontramos ya en El Alumno (2011), Primitiva (2013), Trilogía del silencio (2016, Ed. Quaq), Komorebi (2019, Ed. Tremendes) y Komorebi II A la sombra de un Bonsai (2020, Ed. Tremendes). Y sigue haciéndose patente en cada una de sus propuestas. Actualmente presenta sus espectáculos poéticos Komorebi; En Crudo; Felices y Nazabal (con Daniel Felices) y Lo Más Puro (un proyecto de Affra, con Kevin Lisbona y Aina Ortega).

Laia Claver Nadal (Catalunya, 1976) diu d’ella mateixa que és cos i paraula. Diuen d’ella que és poeta, guionista, activista i gestora cultural. La van intentar formar i deformar a l’Escola Llotja (Barcelona) i a l’Escola Ondara (Tàrrega) amb arts plàstiques.

L’any 2015 va publicar Moviments de pell i escates (Ed. Tremendes). Ha col·laborat amb la Drim Maxin, i actualment està girant els projectes de poesia escènica La Subversiva (poesia transfeminista) amb Olza Olzeta i Dialèctrica amb Jordi Borrell i Elies Miralpeix. I imparteix tallers de poesia. Fa poc ha vist la llum el seu darrer (de moment) llibre de poemes, també de Tremendes: Xarnera.

Salvador Giralt (Barcelona 1954), matemàtic de professió, es dedica intensament a escriure des que les Muses el van visitar, la Primavera de l’any 1985, a les ribes emboirades de l’Estany de Banyoles.  Podríem dir que no fa res més des de llavors i que també fa moltes altres coses. Treballa de bosquerol obrint camins pel bosc, conrea els camps com un pagès, volta pels camins i busca la subsistència com un pòtol. Fa de paleta, de catedràtic, d’alpinista, de cambrer, de cuiner, de marmitó, de canceller, de peó. Fa forats, fa pous. Passeja el gos i amanyaga el gat. Amassa la massa mare per fer pa, i cou, i crema, i refreda. Apaga el foc, encén el foc. Reparteix cartes, reparteix flors, reparteix il·lusions, esqueles, anuncis de paper. Fa vi. Saluda la vida com un nen petit, s’emprenya com un dimoni.  I quan arriba la nit, la dolça nit, dorm com un babau. Canta, balla, recita.

​